El passat dissabte 23 d'octubre vam realitzar lo correllengua a Lleida.
La jornada va començar al matí amb la inauguració de l'exposició fotogràfica "estrictament personal" del concurs de la fundació Manuel de Pedrolo a l'Ateneu popular de Ponent.
A primera hora de la tarda, l'agrupament escolta Alosa va realitzar un entreteniment pels petits a l'estil bocamoll, a les afores de l'auditori.
Allí, una hora més tard va començar locercavila per l'eix comercial fins a l'IEI.
Diferents colles de cultura popular hi van participar. Els castellers de Lleida ens van poder acompanyar fent pilars fins arribar a la plaça Paeria, on hi tenien la seva diada.
Els gegants i grallers de les colles del Col·lectiu cultural Cappont, del Grup cultural Garrigues, de la colla gegantera de Pardinyes, els bastoners del Pla de l'Aigua, lo Sorro de Rosselló i la colla infantil i el grup de percussió Flipa dels diables de Lleida van amenitzar lo cercavila, acompanyats d'estelades radera la pancarta: Correllengua, llengua, cultura i llibertat.
Un cop als afores de l'edifici de l'IEI, l'Albert Font-Tarrés va presentar les diferents entitats que van participar amb l'organització i va conduir el parlament del correllengua, llegit per la filla d'en Pedrolo, l'Adelais.
Manifest del Correllengua 2010, escrit per l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho:
Les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la, transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el català?
Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa: la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som “això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els castellano-parlants a casa nostra?
Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la
peculiar de la humanitat.
Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.
També, des de la illa de Menorca ens va arribar la salutació del filoleg illenc Joan Francesc López Casasnovas, que mitjançant un tall de veu, va recordar la unitat de la llengua com un element essencial per la unitat geogràfica del nostre poble.
 |
| Lo correllengua de Lleida al diari Ultima hora de Menorca |
Aquí podeu escoltar les salutacions que ens va enviar:
Davant de l'escenari van actuar l'Esbart dansaire Arrels de Lleida i el Grup sardanista Montserrat, abans que els grallers de Lleida interpretessin l'himne dels Segadors.
La jornada es va tancar amb el repartiment de coca i xocolata i lo concert del grup local República ska.
Volem agrair a tots els assistents la seva participació.
Ens viem aviat,
Visca la terra!
Recull de fotografies:
 |
| Capçalera del cercavila |
 |
| Castellers de Lleida |
 |
| Diables de Lleida |
 |
| Bastoners del Pla de l'Aigua |
 |
| Esbart dansaire Arrels de Lleida |
 |
| Grup sardanista Montserrat |
 |
| Parlament d'Adelais Pedrolo |
 |
| Concert de República ska |
