MANIFEST UNITARI DE L'ACTE:
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!
Cada 8 de març sobren els motius per sortir al carrer. Però aquest any, més que... mai, hem de commemorar aquesta diada rebutjant les polítiques regressives i les rellades socials de PP i CiU: per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida i pel recruïment de la violència de gènere, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes, que ens plantegen el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.
Les seves retallades estan comportant un augment de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la congelació del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa.
Sanitat i educació (en el punt de mira) són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la: es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport a les qui pateixen la violència de gènere més visible.
Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia” qui, cedint a les demandes de grupuscles feixistes, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985. La nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos i la principal victòria del moviment feminista als anys 70 quedarà, doncs, derogada.
El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi i les misèries del capitalisme. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels drets socials!
Assemblea de Joves de Lleida
Confederació General del Treball
Candidatura d'Unitat Popular
Centre Social Autogestionat La Maranya
Casal Independentista l'Ocell Negre
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
