Més d’un centenar de persones assisteixen a les activitats al Castell de Bellpuig.
Una desena d’actes van conformar un espai de trobada, coneixença i formació entre independentistes de les comarques de Ponent
Aquest dissabte 6 de març el Castell de Bellpuig va acollir el primer Aplec Independentista de Ponent. Durant el matí, es va celebrar una trobada dels membres dels col·lectius independentistes de Ponent, els quals van compartir experiències i maneres d'organitzar-se de cada poble.
Posteriorment, el professor de la UdL Ramon Sistac va oferir la primera xerrada de l'aplec entorn la situació lingüística i social de la Franja de Ponent.
La franja, una realitat social i cultural massa desconeguda
Es van tractar temes com els límits geogràfics de la franja, les realitats lingüístiques entre català, aragonès, català de transició i el castellà. Les divisions administratives imposades per l'estat espanyol, tant pel que fa a les comunitats com a les comarques. Les relacions socials dels seus habitants, les ciutats que funcionen com a centre de serveis, les comunicacions entre aquestes, la seva cultura, i en definitiva, l'enquadrament de la franja en l'estat espanyol i els Països Catalans.
Acabada la primera xerrada, més de vuitanta persones van gaudir d’una calçotada amb carn a la brasa i fruita de les terres de Ponent. El dia acompanyava, i sota un sol d'agrair, l'escalfor de les brases precedia la resta d’actes de caràcter formatiu i de debat de la tarda.
Primer, una taula rodona va posar en comú les valoracions i perspectives d’independentistes de Bellpuig, Girona i Alacant respecte les consultes per la independència.
Josep Maria Ortiz, membre de Bellpuig per l'Autodeterminació (BEPA), va explicar l'experiència de la consulta al poble de Bellpuig, la manera de constituir-se, qui es va ajuntar i les activitats que van anar realitzant.
Toni Rico va parlar de la plataforma Girona decideix, dels problemes que van tenir amb n'Alfons López Tena i les diferències de funcionament i del dia a dia que hi ha entre plataformes de pobles petits com Bellpuig i ciutats com Girona.
Aquil·les Rubio va donar una perspectiva global de les consultes principatines en els Països Catalans, fent referència a la unitat geogràfica i en la importància de les preguntes que es realitzen en aquestes consultes, com el terme Catalunya, nació catalana o Països Catalans, i el fet de que es lligui la Unió Europea amb la independència dels Països Catalans. La independència del país ha de comportar l'alliberament de les classes treballadores.
En la darrera xerrada, dos persones de la comarca, l’Alexis Inglada (Assemblea Pagesa) i en Josep Manel Busqueta (economista) van emfatitzar la necessitat d’un canvi en el model de desenvolupament rural i de plantejar alternatives des de l’esquerra al model de desenvolupament de les Terres de Ponent.
Primer en Josep Manel va fer una dissertació de com afecta el model capitalista a Catalunya i a les terres de Ponent, els sistemes de producció (pols centralitzats), la crisi i les seves conseqüències en la classe treballadora (atur) i en definitiva la insostenibilitat d'aquest sistema. Les dades demostraven tot el pes que ha perdut l'agricultura i la ramaderia en els últims anys.
N'Alexis va explicar l'experiència al camp, els problemes que es duen arrossegant durant dècades i que els sindicats majoritaris no han afrontat mai seriosament. El treball que durant mesos van realitzar per portar la ILP contra els transgènics al parlament de Catalunya, que després els polítics no van ni escoltar, i finalment, propostes per mantenir la pagesia viva i digna.
Un cercavila pels carrers de Bellpuig amb la participació de vuit colles de cultura popular de Ponent, vingudes des de Lleida, Tàrrega, Mollerussa i Bellpuig, amb un parlament d'en Ramon Usall al finalitzar, un sopar i un concert amb els solsonins Les Absentes van cloure la jornada.
Els vuit col·lectius organitzadors valoren positivament l’Aplec ja que ha esdevingut un espai de trobada, coneixença i formació entre independentistes de Ponent i ha permès visualitzar que l’Esquerra Independentista és un moviment polític i social amb present i futur a les Terres de Ponent.
Una desena d’actes van conformar un espai de trobada, coneixença i formació entre independentistes de les comarques de Ponent
Aquest dissabte 6 de març el Castell de Bellpuig va acollir el primer Aplec Independentista de Ponent. Durant el matí, es va celebrar una trobada dels membres dels col·lectius independentistes de Ponent, els quals van compartir experiències i maneres d'organitzar-se de cada poble.
Posteriorment, el professor de la UdL Ramon Sistac va oferir la primera xerrada de l'aplec entorn la situació lingüística i social de la Franja de Ponent.
La franja, una realitat social i cultural massa desconeguda
Es van tractar temes com els límits geogràfics de la franja, les realitats lingüístiques entre català, aragonès, català de transició i el castellà. Les divisions administratives imposades per l'estat espanyol, tant pel que fa a les comunitats com a les comarques. Les relacions socials dels seus habitants, les ciutats que funcionen com a centre de serveis, les comunicacions entre aquestes, la seva cultura, i en definitiva, l'enquadrament de la franja en l'estat espanyol i els Països Catalans.
Acabada la primera xerrada, més de vuitanta persones van gaudir d’una calçotada amb carn a la brasa i fruita de les terres de Ponent. El dia acompanyava, i sota un sol d'agrair, l'escalfor de les brases precedia la resta d’actes de caràcter formatiu i de debat de la tarda.
Primer, una taula rodona va posar en comú les valoracions i perspectives d’independentistes de Bellpuig, Girona i Alacant respecte les consultes per la independència.
Josep Maria Ortiz, membre de Bellpuig per l'Autodeterminació (BEPA), va explicar l'experiència de la consulta al poble de Bellpuig, la manera de constituir-se, qui es va ajuntar i les activitats que van anar realitzant.
Toni Rico va parlar de la plataforma Girona decideix, dels problemes que van tenir amb n'Alfons López Tena i les diferències de funcionament i del dia a dia que hi ha entre plataformes de pobles petits com Bellpuig i ciutats com Girona.
Aquil·les Rubio va donar una perspectiva global de les consultes principatines en els Països Catalans, fent referència a la unitat geogràfica i en la importància de les preguntes que es realitzen en aquestes consultes, com el terme Catalunya, nació catalana o Països Catalans, i el fet de que es lligui la Unió Europea amb la independència dels Països Catalans. La independència del país ha de comportar l'alliberament de les classes treballadores.
Tots els ponents van coincidir en valorar molt positivament les consultes com una eina important per construir el projecte rupturista de l'Esquerra Independentista.
En la darrera xerrada, dos persones de la comarca, l’Alexis Inglada (Assemblea Pagesa) i en Josep Manel Busqueta (economista) van emfatitzar la necessitat d’un canvi en el model de desenvolupament rural i de plantejar alternatives des de l’esquerra al model de desenvolupament de les Terres de Ponent.
Primer en Josep Manel va fer una dissertació de com afecta el model capitalista a Catalunya i a les terres de Ponent, els sistemes de producció (pols centralitzats), la crisi i les seves conseqüències en la classe treballadora (atur) i en definitiva la insostenibilitat d'aquest sistema. Les dades demostraven tot el pes que ha perdut l'agricultura i la ramaderia en els últims anys.
N'Alexis va explicar l'experiència al camp, els problemes que es duen arrossegant durant dècades i que els sindicats majoritaris no han afrontat mai seriosament. El treball que durant mesos van realitzar per portar la ILP contra els transgènics al parlament de Catalunya, que després els polítics no van ni escoltar, i finalment, propostes per mantenir la pagesia viva i digna.
Un cercavila pels carrers de Bellpuig amb la participació de vuit colles de cultura popular de Ponent, vingudes des de Lleida, Tàrrega, Mollerussa i Bellpuig, amb un parlament d'en Ramon Usall al finalitzar, un sopar i un concert amb els solsonins Les Absentes van cloure la jornada.
Els vuit col·lectius organitzadors valoren positivament l’Aplec ja que ha esdevingut un espai de trobada, coneixença i formació entre independentistes de Ponent i ha permès visualitzar que l’Esquerra Independentista és un moviment polític i social amb present i futur a les Terres de Ponent.