Ruta guiada als escenaris 14-11-2010
Aquest passat diumenge, de ben d'hora, un grup d'unes 30-40 persones començarem la ruta pel centre de Lleida. La ruta, camí per l'actual eix comercial, anava aturant-se en els diferents indrets on el 2 de novembre de 72 anys enrere, l'aviació feixista italiana, va frenar la vida de 250 lleidatans.
Aquest passat diumenge, de ben d'hora, un grup d'unes 30-40 persones començarem la ruta pel centre de Lleida. La ruta, camí per l'actual eix comercial, anava aturant-se en els diferents indrets on el 2 de novembre de 72 anys enrere, l'aviació feixista italiana, va frenar la vida de 250 lleidatans.
Varem tenir un matí fred, però les explicacions d'en David Sancho Cepero ens conduïren durant el matí a aquell migdia del 1938.
La ruta va començar a l'exterior de l'auditori; límit de la ciutat edificada de l'època, zona del portal de Magdalena. Lloc d'entrada a la ciutat.
Continuant pel carrer de Magdalena, passant a prop de l'actual escola de La sagrada família, aleshores també una escola religiosa que fou expropiada per a convertir-se en seu de la UGT.
Hi ha memòria oral que diu que s'hi feren magatzems d'armament i va ser objectiu del bombardeig.
La següent parada fou davant de l'actual edifici de la Diputació, per la banda del carrer del Carme. Aquest edifici, l'any 1938 era la seu de la Generalita, i per tant, fou on els militars alçats en el cop d'estat franquista del juliol del 1936 anaren a simbolitzar la revolta. La memòria oral explica que després que els militars alçats cridessin "Viva Espanya!", un lleidatà respongué des de la finestra dels porxos que hi havia al davant, "Mori Espanya!". Els militars el foradaren a trets i fou la primera víctima de la guerra.
Seguirem l'eix comercial, la mateixa recta que l'aviació va utilitzar per crear el pànic entre la població. Essent de fàcil localització, els avions anaren seguint el carrer, clarament sense tenir un objectiu purament militar.
A la zona de la Plaça de la Sal, on aleshores hi havia dos carrers paral·lels, on ara hi ha els porxos al lateral de l'església de Sant Joan i la Pujada de Santa Marta, va patir una bona destrossa. En aquella zona es va construir un refugi antiaeri.
Des dels orígens de la guerra civil es va plantejar la hipòtesi d'un possible atac aeri a la ciutat, però es va tardar massa en actuar. Es va obligar a la població a tenir els llums tancats a partir de les 18:00h, per a dificultar la localització en cas d'un atac, i es retiraren les fotografies exposades que hi pogués haver a la ciutat, per evitar facilitar informació als feixistes.
En una alarma aèria anterior al bombardeig, es va analitzar que la població no actuava correctament. Els professos feien sortir els alumnes al carrer, la gent es quedava mirant els avions...
Al diari de l'època Acracia, òrgan de la CNT-FAI de Lleida, explica el succés.
Al diari de l'època Acracia, òrgan de la CNT-FAI de Lleida, explica el succés.
A l'església de Sant Pere, a l'actual plaça de Sant Francesc, aleshores de la Llibertat, durant els primers mesos de la revolució fou saquejada i cremada, igual que la Catedral Nova. Es creu que les destrosses de la catedral foren obra del grup anomenat "Los aguiluchos", que es considerava de tendència anarquista. La plaça de Sant Franesc també fou bombardejada, igual que el mercat de Sant Lluís.
A l'edifici de la Paeria, els militars alçats van fer-se forts fins que reberen les notícies que l'alçament espanyolista i feixista no havia triomfat en terres catalanes. L'artista i patriota lleidatà Enric Crous i Vidal, que aleshores es trobava dins de l'edifici de la Paeria, va aconseguir obrir les portes de l'edifici per a que les forces d'esquerres alliberessin l'edifici. I poc a poc s'anés convertint en el centre de la Lleida la roja.
La CNT va expropiar el banc que hi havia just al costat de la Paeria, i el feu la seu del Comitè comarcal.
El POUM tenia la seu en un edifici al costat de la Catedral, al carrer Caldereries, on encara hi ha un retrar de Fracisco Franco a dalt de la porta. A la façana de la Catedral d'aquella zona hi ha un altre retrar.
 |
| Resultat del bombardeig |
Finalment varem acabar el recorregut a la Plaça de la Catedral, al costat del que va ser l'edifici del Liceu Escolar. Espai que ha acabat essent el símbol de la barbàrie feixista; tant del bombardeig del 1938 com de tota l'època franquista.
El Liceu Escolar havia aparegut 32 anys enrere com l'alternativa a l'ensenyament elitista, religiós i dretà de l'època. Era una icona de la Lleida republicana, progressista i avançada. Un espai de pensament i cultura.
Les bombes mataren a 50 lleidatans i lleidatanes, entre alumnes i professors.
Es considera que l'atac fou intencionat, per provocar un pànic social entre la població. Es té la hipòtesi que una persona de la ciutat va enviar informació estratègica a l'exèrcit feixista, i que les sirenes de la ciutat aquell dia no van sonar.
Alguns feixistes de l'època van glorificar el bombardeig del centre escolar. Els mateixos que després de 70 anys continuen tenint espais dedicats a la ciutat: Alcalde Recasens, Casimiro Sangenís, Ramiro Ledesma Ramos, Joan Recasens, Ramon Areny, Carmelo Fenech, Miquel Montaña, Lluís Besa, Julio Ruiz de Alda Miguelez, Germans Franco de Gaminde, Germans J.M. Baró i Bonet...
Igual que els seus descendents que continuen la feina a les files de partits com el Partit popular, o la majoria absoluta del PSOE a Lleida, que dificulta la veritat política.
L'únic reconeixement públic que s'ha fet, fa dos anys, fou l'escultura en homenatge al Liceu Escolar. Tot i això, de manera institucional encara no s'ha fet un rebuig al feixisme. Només una placa instal·lada per l'Esquerra independentista, al costat del monument, indica clarament: Feixisme mai més!
Video-documental sobre el bombardeig
Una vintena de persones assistiren a la projecció del documental 'El braç de les fúries' al Casal l'Ocell Negre.
El documental, obra dels periodistes locals, José Carlos Miranda i Jordi Guardiola, és ara per ara l'únic documental que parla sobre el bombardeig de Lleida. Bona anàlisi del període anterior i posterior al bombardeig de Lleida, la implicació de l'aviació feixista italiana i la destrucció de tot un símbol del progressisme, el Liceu Escolar. Al final del documental, amb el cant coral que cantaven els alumnes del Liceu Escolar bombardejat, s'ofereix un llistat on apareixen els noms de la majoria dels 250 lleidatans morts sota les bombew el 2 de novembre de 1937.
El documental, obra dels periodistes locals, José Carlos Miranda i Jordi Guardiola, és ara per ara l'únic documental que parla sobre el bombardeig de Lleida. Bona anàlisi del període anterior i posterior al bombardeig de Lleida, la implicació de l'aviació feixista italiana i la destrucció de tot un símbol del progressisme, el Liceu Escolar. Al final del documental, amb el cant coral que cantaven els alumnes del Liceu Escolar bombardejat, s'ofereix un llistat on apareixen els noms de la majoria dels 250 lleidatans morts sota les bombew el 2 de novembre de 1937.
El resultat, centenars de morts i ferits, víctimes tots de la brutalitat dels que van implantar els atacs indiscriminats a la població civil com una arma de guerra.
De tota la ciutat, el Liceu Escolar, emblemàtica escola lleidatana fundada com a referent de l’educació laica, va patir la pitjor part. Mentre eren a classe, desenes d’infants morien sota les bombes, donant lloc a terrorífiques escenes que formen part de la nostra història més fosca.
Oblidats pel franquisme vencedor, el fets del Liceu foren una “desgràcia” més de la guerra; des de la Transició, homenatges amb més o menys continuïtat van començar a treure la pols del que hauria d’haver estat un motiu de perenne record des de l’existència del primer ajuntament democràtic.
 |
| Carrer Cavallers durant la guerra |
La por, la cobardia o el tòpic “no voler obrir ferides”, han fet que fins fa pocs anys el record i l’homenatge al Liceu Escolar no tinguin un lloc destacat a l’agenda municipal. Per sort, diferents entitats de la ciutat, veïns , i des de la seva creació, el Casal Ocell Negre, han promogut homenatges i actes de record a les víctimes del Liceu i de la guerra civil, que no només han permès recuperar la memòria històrica de la ciutat sinó divulgar entre les noves generacions l’existència d’uns fets que cal no oblidar.
Des del 2006, el Casal Ocell Negre ha organitzat visites i itineraris a espais relacionats amb la guerra civil (incloent evidentment el Liceu Escolar), jornades sobre memòria històrica, i ha participat en les campanyes impulsades per entitats de la ciutat per la desaparició dels símbols feixistes que penosament encara trobem a Lleida.
Per tot això, conscients que cal continuar en la divulgació i record d’aquests fets, enguany hem organitzat dos actes més. En primer lloc, lla visita guiada pels espais de la guerra civil a Lleida i que es durà a terme el proper diumenge 14 de novembre (sortida a les 10 h. davant l’auditori); en segon lloc, el passi del documental “el braç de les fúries” el proper 20 de novembre a les 19 h. al local del Casal Ocell Negre (c/sant Carles, 8, baixos).
Hi esteu tots convidats.
