Carta de condol del Casal Ocell Negre de Lleida a les famílies Torres i Perenya.
Company Víctor, han estat 96 primaveres les que has ofert a la ciutat i al país, en forma de treball per a la dignitat dels catalans i les catalanes. La trajectòria és prou llarga: des dels inicis, als anys 1930, en un país en plena ebullició i on la política aclaparava la majoria de les tertúlies i els polítics enaltien com mai aquesta ciència fins a les portes d'un segle XXI convulsionat i indignat com mai. Arribà la guerra. Vas lluitar a la columna Macià-Companys per a defensar un país que lliurement havia decidit ser republicà, catalanista i d’esquerres. Vam perdre aquella batalla però, cal dir-ho, el temps ha acabat donant la raó a qui la tenia, i no a qui l’imposava. La família Torres i Perenya forma part de la llarga llista de lleidatans lluitadors; uns revolucionaris, d’altres progressistes, trencadors, o senzillament treballadors anònims, que fan sentir-nos orgulloses de la nostra ciutat. Vingué el dur exili i, finalment, l’enganyosa democràcia. Tu, com a persona de partit, sempre fidel a una Esquerra Republicana de Catalunya variable en el temps, reconstituint-la, dirigint-la, vas ser portaveu i senador al Parlament.
Tot i diferir estratègicament en la manera de fer política, són indubtables els compartits anhels d’alliberament nacional i de justícia social. La Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la ciutat de Lleida i el bon record en el cor de la gent, seran els símbols que més bé evocaran la teua memòria.
Avui, en plena crisi capitalista, no deixem de recordar totes aquelles persones, moltes d’elles joves, que van fer de la política un instrument d’il·lusió i futur per a la societat. Ara, Víctor, no ho dubtis, tot i la manipulació informativa que vivim, i la tristor política que hem de suportar, continuarem amb la vostra feina feta en pro de la llibertat. La independència dels Països Catalans i la revolució social!
El Casal Independentista L'Ocell Negre dóna el condol a la famílies Torres i Perenya i a ERC. Per acabar, voldríem citar un fragment d’una carta del seu germà Màrius a la família a l’exili, l’abril de 1941, en què el poeta posa de relleu la visió de futur dels Torres i Perenya, amb un tema de total actualitat:
Com que es tracta d’un problema, els elements del qual es troben en el món de les realitats i no de les idees, la política es veurà transformada en una tècnica, en un pragmatisme més o menys eteri, però sempre reductible a l’aritmètica. Potser un dia veurem els polítics que havien estat humanistes amb Cavour, poetes com Lamartine o diletans com Disraeli, convertir-se en economistes de laboratori. I mentrestant, als que hem estat demòcrates amb la il·lusió i l’entusiasme dels vint anys, ens costarà molt apassionar-nos per una política reduïda a les xifres i a les estadístiques.
El nostre millor homenatge, la victòria!
Casal Independentista d’Agitació Cultural de Lleida, l’Ocell Negre. Dilluns 20 de juny de 2011
El Casal Independentista L'Ocell Negre dóna el condol a la famílies Torres i Perenya i a ERC. Per acabar, voldríem citar un fragment d’una carta del seu germà Màrius a la família a l’exili, l’abril de 1941, en què el poeta posa de relleu la visió de futur dels Torres i Perenya, amb un tema de total actualitat:
Com que es tracta d’un problema, els elements del qual es troben en el món de les realitats i no de les idees, la política es veurà transformada en una tècnica, en un pragmatisme més o menys eteri, però sempre reductible a l’aritmètica. Potser un dia veurem els polítics que havien estat humanistes amb Cavour, poetes com Lamartine o diletans com Disraeli, convertir-se en economistes de laboratori. I mentrestant, als que hem estat demòcrates amb la il·lusió i l’entusiasme dels vint anys, ens costarà molt apassionar-nos per una política reduïda a les xifres i a les estadístiques.
El nostre millor homenatge, la victòria!
Casal Independentista d’Agitació Cultural de Lleida, l’Ocell Negre. Dilluns 20 de juny de 2011
Us deixem amb una cançó del disc Brases del grup lleidatà Escalivada, on apareix Víctor Torres recitant la poesia del seu germà Màrius, La ciutat llunyana:
