.
Plats buits i panxes satisfetes. Així és com van acabar les quaranta racions preparades pel Sopar de Nadal del Casal. I no era fàcil, no, que acabar amb la fama carnívora dels assidus del Casal ens va suposar subornar-los amb un còctel de gambes, una cassoleta de sípia amb patates i pèsols i dos productes estrella de la nostra terra, el cava i el torró.
Les ganes de compartir una bona estona va mitigar la manca d'espai a la que ens sotmeten les dimensions capritxoses del nostre Casal. Ja veurem si amb una mica de sort i l'esforç dels voluntaris, l'any vinent podem gaudir d'un nou espai més adient a la seu de la nova Societat Gastronòmica La Coronel·la.
Tornant a la vesprada del 20 de desembre, es va poder veure un petit recull audiovisual amb les activitats en les que el Casal ha participat durant l'any 2008. Finalment, i emulant les peripècies de l'au fènix o el pitjor dels malsons, segons el cas, l'escamot cagatió va prendre el protagonisme per recordar-nos la bella tradició de mullar el bastó abans de fer cagar el tió. En grups, anaren passant els comensals pel tràngol de colpejar la tronca fins obtenir-ne golosos rèdits.
I així acabà el Sopar de Nadal del Casal, amb rialles i ganes de continuar la festa a La Falcata, on Pepet i Marieta ens hi esperaven.
Plats buits i panxes satisfetes. Així és com van acabar les quaranta racions preparades pel Sopar de Nadal del Casal. I no era fàcil, no, que acabar amb la fama carnívora dels assidus del Casal ens va suposar subornar-los amb un còctel de gambes, una cassoleta de sípia amb patates i pèsols i dos productes estrella de la nostra terra, el cava i el torró.
Les ganes de compartir una bona estona va mitigar la manca d'espai a la que ens sotmeten les dimensions capritxoses del nostre Casal. Ja veurem si amb una mica de sort i l'esforç dels voluntaris, l'any vinent podem gaudir d'un nou espai més adient a la seu de la nova Societat Gastronòmica La Coronel·la.
Tornant a la vesprada del 20 de desembre, es va poder veure un petit recull audiovisual amb les activitats en les que el Casal ha participat durant l'any 2008. Finalment, i emulant les peripècies de l'au fènix o el pitjor dels malsons, segons el cas, l'escamot cagatió va prendre el protagonisme per recordar-nos la bella tradició de mullar el bastó abans de fer cagar el tió. En grups, anaren passant els comensals pel tràngol de colpejar la tronca fins obtenir-ne golosos rèdits.
I així acabà el Sopar de Nadal del Casal, amb rialles i ganes de continuar la festa a La Falcata, on Pepet i Marieta ens hi esperaven.
Salut i bon any nou!
