Durant l'acte van intervenir:
- Pau Juvillà (Esquerra independentista)
- Jaume Eritja (Ateneu popular de Ponent)
- Núria Marín (Sobirania i progrés)
Durant la xerrada es va explicar el funcionament de les consultes. La metodologia utilitzada a Arenys de Munt i la que s'anirà estenen arreu del país. Les plataformes organitzadores dels referèndums treballen a partir del voluntarisme de les persones, a nivell individual, tot i que els col·lectius de cada municipi ajuden en la infraestructura.
Recordem que el ple municipal de la Paeria va rebutjar el seu suport a la consulta.
El proper dissabte 13 de desembre ja hi hauran 21 consultes arreu de Ponent, i al Segrià n'hi haurà a:
Alcanó (Segrià-Garrigues), Alcarràs (Segrià), Alfés (Segrià-Garrigues), Artesa de Lleida (Segrià), Corbins (Segrià), Sunyer (Segrià-Garrigues), Torrebesses (Segrià–Garrigues).
El torn de Lleida s'espera per al proper mes d'abril. I per tal de que això sigui possible necessitem la teva col·laboració. Ens falten moltes mans per poder arribar als milers de lleidatans que podran votar, moltes per primer cop, tant per l'edat (a partir dels 16 anys) com per la normalitat de les persones migrades a casa nostra.
Si hi estàs interessat/da envia'ns un mail a ocellnegre@moviments.net o passa't pel casal.
Aventura't a formar part de la història de la ciutat.
Per la independència, la reunificació i la revolució dels Països Catalans,
Visca la terra!
- Notícia al diari Segre:
http://www.segre.com/nc/lleida/detall-de-la-noticia/article/oronich-i-dirigents-derc-recolzen-la-consulta-sobiranista/245/
- Article de la Mariona Lladonosa publicat a la premsa de la ciutat:
Les consultes populars: enfortim el sistema democràtic
La consulta d’Arenys de Munt ha marcat un punt d’inflexió en moltes persones en relació a la capacitat d’expressar cívicament la seva voluntat sobre el futur de Catalunya. L’experiència d’Arenys de Munt s’ha convertit en una taca d’oli a tot el territori. Així ho podrem veure el proper dia 13 de desembre amb les més de dues-centes consultes convocades arreu del país i el bon grapat que es duran a terme el proper mes d’abril del 2010. Més enllà de poder representar un fet anecdòtic i simbòlic, les consultes populars s’han convertit ja en una expressió col·lectiva, política i legítima de participació ciutadana sobre una qüestió que, per les elits polítiques catalanes, ha estat tractada amb calçador o se n'ha evitat un debat franc, real i profund amb tots els agents socials i econòmics existents. Tanmateix, aquestes iniciatives són un mostra de la bona salut democràtica i activa de la nostra societat civil.
La Coordinadora de Consultes sobre la independència destaca la importància de “demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l’estat espanyol i l’estat francès”. Més enllà de l’objectiu pròpiament polític de les consultes, cal tenir present un fet de rellevància: les consultes populars esdevenen una mostra de participació social renovada, un plebiscit directe del poble català sobre el seu futur i la seva identitat, i una mostra de solidesa del caràcter democràtic del nostre país. Aquestes tres qüestions no són pas insignificants, ans al contrari. Davant d’una realitat social de desafecció creixent cap a les nostres institucions públiques i el propi sistema polític, i de la necessitat d’optar per noves vies que canalitzin la vinculació ciutadana amb els afers relatius a l’esfera pública, que les actuals institucions no saben gestionar; l’ús de mecanismes participatius que revitalitzin i fomentin el paper actiu dels ciutadans és més que revelador.
La participació a les consultes esdevé una forma de democratitzar i donar solidesa a la voluntat de la proposta. Permet habilitar un espai on participar obertament, a partir dels 16 anys, totes aquelles persones que viuen en el municipi corresponent on s’impulsa la consulta i hi són censades, més enllà de la seva nacionalitat i amb igualtat de recursos i d’oportunitats. Aquestes condicions, en termes de ciutadania, són una revolució, ja que, malgrat el valor consultiu o assessorador de les consultes, aquestes, per primer cop, permeten un compromís de la societat civil que enforteix les capacitats de presència activa del conjunt de la societat en aquelles decisions que ens afecten a tots, i per igual. En aquest sentit, si un dels nostres objectius és vincular les persones nouvingudes al fet nacional català, cal treballar perquè la immigració pugui també formar part d’aquestes experiències.
Fotografia de la roda de premsa de la presentació de la plataforma
Les consultes populars impliquen una millora de la representativitat social, promouen la participació i el compromís actiu dels ciutadans. Les consultes tenen un impacte real en l’agenda política del país i posen el debat de la independència sobre la taula. Donen legitimitat a un projecte nacional consolidat que fa anys que es vertebra i es reivindica, fruit d'un passat històric que cal ésser recordat. Fomenten el capital social de la societat catalana. Possibiliten l’acostament de la informació sobre el debat nacional als municipis catalans i, en definitiva, són una mostra de millora de la qualitat democràtica.
És per aquest seguit de valors que cal que els ajuntaments adoptin una posició de suport sense vacil·lacions a les consultes, perquè qualsevol mostra de participació democràtica ha de ser recolzada pels nostres consistoris, independentment de l’opció política que representin, ja que les consultes reconeixen i recullen per igual qualsevol posició. No podem permetre afirmacions públiques de la classe política que expressin un rebuig per la falta d’entusiasme polític i la baixa participació i, d'altra banda, no recolzin mecanismes sorgits de la societat que permeten un diàleg obert i actiu sobre el futur del país. Aquest també ha de ser el compromís dels consistoris municipals enfront la democràcia. I és en aquest sentit que la Coordinadora per la consulta sobre la independència recorda la importància de la participació dels catalans i catalanes en les consultes:
1. Perquè el dret democràtic de decidir és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.
2. Perquè els catalans i les catalanes conformem un poble amb els mateixos drets que tots els altres pobles del món i, per tant, tenim el dret de decidir també sobre la independència de la nostra nació.
3. Perquè la consulta sobre la independència permet votar lliurement (sí, no o vot en blanc), la qual cosa permetrà conèixer l’opinió real de la ciutadania sobre aquesta qüestió tan rellevant, sense distorsions ni manipulacions interessades.
4. Perquè la consulta és perfectament legal i complirà amb un protocol que assegurarà la fiabilitat i seguretat que requereix qualsevol procés democràtic per poder ésser reconegut per observadors internacionals.
5. Perquè hi haurà observadors internacionals i premsa acreditada d’arreu que validaran i valoraran la Consulta.
6. Perquè la Consulta sobre la Independència representa un aprofundiment de la democràcia directa. L’èxit de la Consulta obrirà les portes a més i millors mecanismes de democràcia participativa.
7. Perquè la Consulta s’organitza i neix de la societat civil, i és un exemple del compromís i la maduresa de la ciutadania catalana que cal respectar i afavorir.
8. Perquè podem demostrar al món que la nació catalana està preparada per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Mariona Lladonosa Latorre
