CRÒNICA DE LA REVETLLA DE SANT JOAN 2011
Aquest any podem dir que em fet un pas de qualitat, en la nostra celebració de la revetlla que unifica els Països Catalans.
Aquest passat 23 de juny vam començar un nou format de revetlla de Sant Joan, molt més ambiciós i en un nou espai molt més gran i simbòlic per a la ciutat. Ho férem conjuntament amb lo Consorci de la Seu Vella.
Desde l'esplanada vorejada per les muralles es divisava la foguera controlada pel campanar de la Seu, la Suda (o Castell del Rei) i el cimbori de l'antiga cateldral al mig.
Volem donar les gràcies a totes les persones que van assistir a la nostra màgica nit del foc, i sobretot a la gent que ho va poder fer possible.
REVETLLA DE SANT JOAN A LLEIDA
Les activitats que farem durant la tarda i la nit seran diverses i es dividiran en dos espais:
![]() |
| Premeu per a veure la imatge més gran |
A les 20.00H: FOGUERA AL CASTELL DEL REI
Flama del Canigó
Coca i Glopets de vi i begudes de la terra
00.00H: BALL I CONCERT AL PARC DE SANTA CECÍLIA
Organitzem
CONSORCI DEL TURÓ DE LA SEU VELLA DE LLEIDA
CASAL INDEPENDENTISTA L’OCELL NEGRE
Col·labora
AMICS DE LA SEU VELLA
ATENEU POPULAR DE PONENT
CASTELLERS DE LLEIDA
ÒMNIUM CULTURAL
ORFEÓ LLEIDATÀ
Crònica de la revetlla de Sant Joan 2010
Des de primera hora de la tarda, la nostra secció de cuina va preparar lo menú del sopar:
Esperem poder contar amb vosaltres l'any vinent.
Revetlla del 2009
REVETLLA DE SANT JOAN DEL CASAL L'OCELL NEGRE
Ja tenim aquí un altre any la nit de la festa del foc, també coneguda com la nit de Sant Joan o la Festa dels PPCC.
Enguany, tornarem a celebrar-la amb un sopar popular a la fresca on no hi faltarà el vi dolç i la coca de Sant Joan. El sopar es farà a la pista poliesportiva de la Panera (al carrer del darrera del Casal) a partir de les 20:30h.
Posteriorment començarà la revetlla tropical i festiva de la ma dels punxa discos
'Uri Roots' i 'Edu Selecta', coneguts a Ponent per les seves participacions en el Festinoval i La Boîte. De les seves mans i amb bases de tropical sesion, reggae, ska, rockstaedy, mestissatge, rumba i música de la terra gaudirem de la nit més curta de l'any.
Ens cal preveure l'assistència de gent per a preparar el sopar. Així que aviseu-nos i reserveu lloc escrivint a ocellnegre@moviments.net o bé a La Falcata o al mateix Casal l'Ocell Negre el més aviat possible.
DIA: Dimarts, 23 de juny
HORA I LLOC: A partir de les 20:30h a la Pista Poliesportiva de la Panera (carrer del darrera del casal l'Ocell Negre).
ACTE: SOPAR + REVETLLA
ORGANITZA: L'Ocell Negre. Casal Independentista d'Agitació Cultural.
Nit de Sant Joan (extret de la Viquipèdia)
La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, o Nit del Ros, és una celebració que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No és gens clar l'origen d'aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior en el cristianisme. Una mena de remiscència de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que és la nit més distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la més maleïda i estimada pel diable.
En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se'n munten moltes de diferents o només se'n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.
Creences diverses
Al País Valencià, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
o Existeix la creença que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
o En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur espós seria llaurador.
o Es diu que la Nit de Sant Joan és la millor de l'any per a descobrir corrents d'aigua subterrànis o per collir herbes de muntanya, que en aquest temps han adquirit el màxim de la seua virtut guaridora.
o Per mitjà de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot conéixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles (patates).
o La tradició popular atribueix a Sant Zacaries l'encesa d'una fogata per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui adreça constants invocacions al pare de Sant Joan Baptista durant la preparació d'una foguera i les cessa quan hi cala foc.
Vespra de Sant Joan,
se sent el tabalet,
la dolçaina i gent
que alegre s'afanya,
a tall de comparsa,
formant desfilada
feliç i exaltada.
Revetlla del 2007
Les activitats comencen al local del casal durant el matí amb una exposició de llibres de cultura popular cedida per l’editorial tarragoniana ‘El Mèdol’. Malhauradament la mostra no té l’èxit desitjat, possiblement per no haver realitzat una difusió suficient de l’exposició.
Durant la tarda, diferents membres del casal realitzen els preparatius del sopar de Sant Joan que es realitzarà a la pista esportiva de l’Associació de Veïns de Jaume I. Aquest any, el temps acompanya i les relacions amb l’Associació de Veïns han millorat prou com per demanar-los-hi de celebrar Sant Joan en les instal·lacions del barri que resten sota la seva gestió.
Per al sopar s’hi apleguen a la pista una quinzena de membres de l’Associació de Veïns i una cinquantena de membres i simpatitzants del Casal que gaudeixen, en taules separades, d’un bon tiberi i bon beure. L’amanida i el pollastre amb suquet deixen ben tips al personal que encara guarda lloc per menjar la típica coca dolça de sant Joan. Un parell de porrons de mistela aniran passant de mà en mà ajudant a agermanar a tots els presents i a gaudir de l’actuació del grup Filibusters, vinguts de Vilafranca del Penedès especialment per a l’ocasió. En formació de mitja cobla i cobla de tres quartans; un tamborí, un flabiol, un sac de gemecs, una tarota i un acordió diatònic van anar repassant el repertori tradicional català, intercalant-hi danses populars. L’activitat fou seguida per tota la gent en un bon ambient, cosa que animà els presents a participar en les danses. Un cop acabada la festa i en temps rècord la major part de la gent col·labora a recollir i deixar neta la pista esportiva.
La festa continua a Lleida amb el Festinoval que es realitza el mateix dia als Camps Elisis.
.









