El divendres 3 d'abril al tard, una setzena d'integrants dels casals Pere III de Balaguer i de l'Ocell Negre de Lleida, marxàvem des de l'aeroport de Girona cap a l'Alguer.
Començava el viatge que ens portava a acompanyar la gent de Balaguer en el seu agermanament amb la ciutat de l'Alguer i a investigar la resta de l'illa de Sardenya.
De la ciutat de cultura catalana, destacar-ne el poc ús social actual de la llengua catalana i la folklorizació de la cultura. Tot i que la major part de la població entenia el català i fins i tot l'acabava parlant, era difícil trobar-hi gent que ho fes d'entrada.
De la ciutat és interessant destacar-ne les seves muralles vora el mar, el centre històric de carrerons estrets i empedregats, les platges plenes de plantes marines, els restaurants de peix i marisc, la moreneta de la catedral, els pescadors del port, el monument a la unitat de la llengua catalana ...
Vam visitar la gent d'Obra Cultural de l'Alguer, a la seu del carrer P.R. Arduino, 44. Ens van fer una xerrada de la història de la ciutat, des de la conquesta catalana fins a l'actualitat. Des de l'òptica de dos exalcaldes de la citat. Ens van ensenyar la seva biblioteca i la resta de les instal·lacions.
Obra cultural considera que l'Alguer és una ciutat de llengua i cultura catalana dins de Sardenya.
(No van deixar clar si consideraven Sardenya com una regió d'Itàlia o una nació independent.)
També vam visitar la gent d'Òmnium cultural de l'Alguer, més joves i amb una visió nacional que considera l'Alguer dins de l'àmbit polític dels Països Catalans.
Totes dues associacions estan en males relacions.
A l'interior de la segona illa més gran de la mediterrània, vàrem viatjar entre muntanyes fins a la zona més autèntica i conservada pel pas dels temps. En una economia visiblement més deprimida, amb carreteres estretes i mal conservades arribem al poble d’Orgosolo, conegut pels seus murals de temàtica política. L'històric poble comunista mostra també restes de l'encara vigent bandolerisme en els forats de bala de les façanes d’algunes cases.
Guerra, capitalisme, feminisme... emplenaven les parets del poble amb zones reservades pels cartells dels referèndums. Pels carrers es sentia parlar en sard i als restaurants es servien menjars forts com carn de cavall. A la capital de la regió, Nuoro, entre pluja i pintades independentistes sardes, trobarem després de molt buscar, el local dels compatriotes sards, Manca pro s'independentzia.
La sorpresa ens la vam emportar al veure que dins el local hi havia fins a dues estelades i enganxines dels PPCC.
L'hospitalària gent de Manca, ens portà fins a un cercle de la població on ens invitaren novament a la cervesa més beguda a l’illa, l’Ichnusa, la qual te tota la seva imatge amb la bandera sarda.
Finalment, vam marxar agraïts després d’intercanviar cultura i política amb els compatriotes sards i vam fer via per les estretes i tortuoses carreteres de Sardenya fins als bungalous del càmping (La Mariposa) de l'Alguer.
A prop de l’Alguer també vam visitar la costa nord de l’illa, encantadora per les seves vistes al mediterrani, prop ja de Còrsega i la capital d’aquesta regió, Sàssari.
Per acabar el viatge vàrem fer tribut a l’agermanament dels balaguerins amb l’Alguer i visitàrem la Plaça de Balaguer de la ciutat, en un estat pèssim com relata el casal Pere III en la seva web. Balaguer també té una plaça amb el nom de l’Alguer per tancar l’enllaç històric.
Abans de marxar però, pujarem als vaixells ultraturístics que porten fins a la gruta de Neptú, una de les més boniques de la mediterrània. Dalt del vaixell on pràcticament totes érem catalanes, vam assistir a una classe d’història italiano-espanyola digna de ser enregistrada. La tripulació tenia la seva pròpia manera de convertir la corona catalana en Espanya i així explicar les efemèrides de les conquestes castellanes per la mediterrània.
Aquesta excursió no ens acabà de sortir bé ja que les coves estaven tancades i tampoc vam poder pujar per l’escalinata de centenars d’esglaons que condueix fins a dalt de la roca. El vaixell ens va passejar per la costa (força verge) i vam poder veure els goigs de la nostra mar. També vam poder veure la ciutat d’arquitectura feixista que Mussolini va construir a la vora de l’Alguer.
Després d’això ja no ens quedaven més hores, ni més licors sards que provar, ni més ampolles d’Ichnusa, ni més bars on discutir eternament amb comunistes tancats italians, ni més carrerons per descobrir... però encara ens queden molts lligams per fer amb els algueresos i amb tota Sardenya.
Crònica del viatge pel Casal Pere III - Ateneu de Balaguer 1 i 2Fotgrafies del centre i la costa de l'Alguer:
Llocs d'interés de l'Alguer:
Local de l'Obra cultural de l'Alguer, Mirador de Balaguer, Monument a la unitat de la llengua i centre històric de la ciutat.
Adreces d'interés de Sardenya:
Seu Nacional de Manca - Via Aurelio Saffi 12, Nuoro
Circolo La tortuga - Via ragazzi del 99, Nuoro
Circolo Sardigna - Via la maddalena 12, Nuoro
Circolo Via Margutta - Via le delle vigne, Portotorres
Circolo Aggabachela - Sàssari
Bar Girilonga - Plaça Girilonga, Lanusei
Grups de música de Sardenya:
Kenze neke (el grup històric) , Stranos elementos, Bacentia, Ariabàscia...
Pàgina web catalana amb informació sarda: www.terrasarda.cat
